Sortim de la Selva i en anem L’Empordà. Es una comarca molt extensa i en el 1936 es divideix en dos L’Alt Empordà capital Figueres i el Baix Empordà o mes conegut pel Empordanet, capital La Bisbal. La divisió es va fer en criteris econòmics , que no pas Històrics.
Vaig esta en una casa rural a La Garriguella, com sempre tot canviat, sembla que res no es mou, mes quan tornes, ho veus. Això si, resta el centre de recuperació de les tortugues de L’Albera.
L’Església de Parroquial de Santa Eulalia de Noves segle XVII aXIX, conserva restos del preromànic del segle XI i pertanyia al monestir de Sant Pere de Roda.
Segueixo a Castelló d’Empúries per anar al restaurant Emporium.
Dono una volta, per l’Església, de dimensions considerables, no obliden que per demostra el poder, feien molts grans els edificis, també estava aquesta esglesia estava sota les ordres de Monestir de Sant Pere de Rodes.
El restaurant Emporium,si la revista cuina el tenia com oferta, (dos por un) bon menjar la cuina del Empordà, actualitzada, de proximitat, i Km. 0. Gaudeix de una estrella Michelin mes els cambrers i cap de sala no estaven per la feina, malgrat això t’ho recomano.
Tornen a Barcelona, per l’altra oferta, Nectari, també en una estrella aquí si que els cambres i cap de sala estan per tu. Els plats molt acurats i en l’ amanida lo que crida l’atenció es un fals tomàquet. El xef Jordi Esteve, també va vindre.
A mi nomes em resta esperar a que comparteix experiències i intercanvis opinions. Diferencies notables en els dos restaurants sent de la mateixa categoria.
I ara com sempre el meu somriure per la setmana.
blandamaraviajes 
Deixa un comentari