Be, ja saps quan ve una data senyalada t’esforces per fer feliç a la persona, mes el camí es llag i a vegades la sorpresa te la emportes tu. T’explico:
Avui en dia casi tot es pot fer per Internet, ho compres, fas la reserva, mes no domines el camp i en algun pas te has perdut com es el meu cas….. i els nervis, fan la cosa cada vegada mes complicada, perquè no sap que has fet malament.
Porta a una persona en caracter al lloc adequat es difícil i mes quant te la idea que el lloc esta en un altra indret.
Si els restaurants canvien i jo vaig veure el Uma al costat del Noobook, però aquest esta tancat, i el projecte Uma continua en el carrer Mallorca 275.
Arriba el dia i sorpresa sortim els dos del metro igual, proceden de dos dirrecciones contraries la cosa va be, el seu pas mes lleuger en despista, i vaig en direcció contraria, els whatspp no paren, jo m’atabalo, per fi es troben en la porta del restaurant sense veure’l. Hem criden pel mòbil des d’el rrstaurant, ningú ho entén. Es fa la llum veig ¡la porta del restaurant !
Ens rep el xef, ( el meu professor en la Boqueria), el lloc es naif, però solemne i selectiu, només tres taules.
En el segon plat, (son 12) els nervis s’esbandeixen perquè els plats son bons , ben presentats originals, amb petites histories, tota una experiència que recomano en entusiasme. El marinatge excel·lent.
Al final, el pas de la reserva que no havia fet be,(que no vaig veure) es va resoldré satisfactòriament.
A mi nomes amb resta deixar-te el meu somriure per la setmana am la panxa plena i contenta.
Avançar-te que farem una passejada pel 1929 al 1992 per baixar la panxa. I si t‘agrada comparteix.
blandamaraviajes 
Deixa un comentari