Ermites de Blanes

T’explico he anat a la tercera visitar  d’info-turisme “ Les Ermites de Blanes”.

Comencem davant de Sa Palomera on fa segles hi havia una Ermita,que una llevantada la destruís. I desprès un palomar que  es creu, li dona el nom.

Anem pel passeig fins la ermita de l’Esperanza, ja he parlat altres cops perquè fan concert. Mes ara, coneixeré unes anècdotes que vull compartir. Era mes petita i li vam fer un porxo. Va s’escola.

Pujant per la carreta per arribar a San Francès,  lloc a sobre de la platja de Cala Bona que també  he comentat i on es pescava tonyines amb almadrava.

Normalment esta tancada, mes la guia portava la clau, es recollidor, i el altar te unes rajoles fem el dibuix de l’almadrava

La caminada era pesada per la calor que feia, el grup començar a disgregar-se gent que s’ entorna, i la pujada no acaba aquí, camí de muntanya i a dalt cap a Santa Bàrbara.

La meva forma física començar a fer figa, però amb molt de esforç arribo a dalt, me sento a la porta, recupero forces, ¡llàstima no tenir aigua!. Si la fas la ruta algun cop, porta bambes, pals i aigua. Jo nomes portava bambes i ho vaig trobar a falta.

La guia ens va explica que la casa del ermita ara es pel jovent quant surten d’acampada. L’ermita es molt rustica nomes te una talla de fusta.

El grup torna a dividir-se uns continuant baixant i pujant a la muntanya per veure l’ermita de Sant Juan. Aquesta esta oberta tots el diumenges i te murals de la coneguda Pilarin.

Jo vaig cap la ermita de la Salut. Estava oberta. La senyora que se’ns encarrega  pertany a la associació de Els amics de les ermites. Ens explica una mica, tot esperant a la resta del grup, que anàvem en la guia.

Aquí va se la primera font d’aigua,  el dia de celebrar el seu sant, donen unes paperines en anissos que la Senyora nos va dona a tots. Resem per tindre salut i ens acomiaden.

A mi nomes hem resta que deixar-te el meu somriure per la setmana. I si t’agrada clic-ca