Puntes de Coixí

Bon dia. Feia temps que no tocava l’assumpte, tant viatjar.

Fer un  treball de les puntes per un bolígraf, tu sola, esperes millors resultats. Començar, aprendre,  te aquestes coses, en fi, muntar- ho costa,  amb paciència ¡llest!

Les trobades de puntaires son moments permeten veure com evolucionen les  companyes. Hi ha treballats genials, es feina de “xinessos”. I  i ara començo –en fer-ho-  començo a valorar-ho, trobo les dificultats. Les coses les estimes quan les coneixes.

Aquest any la trobada general  va ser a Sant Cugat, (estant jo a Tenerife) i com pensava  anar, ja havia pagat els boixets de col·lecció.

El nom de boixet ve de l’arbre Boix. Serveixen per posar el fil que treballarem.

Reincorporar-me amb les puntaire i encetar un nou punt de puntes de coixí es casi tornar a començar de zero.  Veure l  es companyes com avancen la tasca. Torna a la rutina m’agrada.

Vaig estar a la trobada de Pineda de Mar. Ens van obsequiar una caixeta amb fils (descobriré nous colors en els meus treballs). Així recordaré Pineda i el seu encant.

La darrera trobada a La Bisbal de l’Empordà.

Al costat de riu, ambient català, coble i sardanes, Sota els arbres podats les puntaires …    ¡quina calor!.

L’esmorzar bo, i de regal la típica ceràmica , prou coneguda i valorada per tots.

A mi m’estranya el poc reso que les trobades de puntaires tenen a les xarxes socials (tant de moda,). En canv a Espanya  dels “Encuentros de Bolilleras” se’n parlar molt (Yotube). Tot depèn de la zona:  se’n diu “encajeras” i  palilleras a Galicia.

Potser tindríem que donar mes valor a les nostres mestres artesanes.

En passar el temps valorem mes les trobades personals, tot el que uneix les persones, el fer pinya, participar d’un  grup, sense deixar de banda les noves tecnologies: facebook,  youtube, whatsapp, …

A mi sols em resta deixar-te el meu somriure per la setmana. Si t’agrada ja saps clic-car.