Bocairent

L’avantatge d’estar una setmana a un mateix hotel, es que et permet fer excursions a llocs propers poc coneguts i sense el neguit de l’equipatge. Un exemple, Bocairent, amb pluja i boira densa, no podíem veure on estaven “Les Covetes dels Moros”. Son just davant excavades a la muntanya, però el temps impedia fer una visita que segur que ens haguessis agradat, tornarem ara ja tenim la mel als llavis.

Seguim a Ontinyent, on visitem el Palau de la Vila (l’Ajuntament). A la tercera planta tenen la sala de plens, moderna.

En la segona esta el museu del Textil Valenciá, amb uns talers molt antics.

Al primer pis trobem el museu dels Gegants i Cabets (els nostres capgrossos).

I en el subterrani el Criptopórtico. Neologisme que significa: porticó enterrat que actua de contrafort de les edificacions superiors a base de voltes de canó i gran arc de mig punt de maó i maçoneria, bona visita.

A l’endemà, Olleria, convent dels caputxins, l’església estava oberta. Per visitar-lo tenies que trucar a la porteria. Ràpidament va baixar a obrir un caputxí molt trempat, vestit de paisà per mostrar-nos el petit claustre  i el museu del vidre. Ens va sorprendrà una part d’ordinadors antics, capdavanters al seu moment i molts objectes curiosos de vidre. Tot ho feien de vidre, tenien la matèria prima (la muntanya es de sorra de sílice que en fondres es converteix en vidre). La ma d’obra era barata, tenien matèria prima, resultat exit del vidre, ara es al reves.

El caputxí ens explicava els objectes que ens cridaven l’atenció. Va comenta el nom de la vila d’ Olleria:  fèien olles,…. Olleria. Tot acabant em crida l’atenció un olla exprés molt gran, tenien que donar menjar als monges i als pobres.

Seguim, canviem de sala, pintures. Fermes, però no van agradar  a l’Església. Van tindre mes sort a Itàlia.

Avui a la comunitat resten pocs caputxins, les vocacions son tardanes i van a estudiar per formar-se a Madrid, quan acaben per jubilar-los. El pis de dalt l’han fet hostatgeria.

Al jardí hi ha un arbre de 500 anys, amb mes historia que no soc pas capaç d’explicar. La plujà ens va sorprendre i vam acabar la visita.

Les vacances s’acaben i a Blanes ja han posat el Belen. Aquest any amb temàtica del tren i l’estació.

A mi nomes hem resta deixar-te el meu somriure per la preparació de les festes de Nadal.

Desig que vegis Valencia en una altre perspectiva, i si t’agrada diguem-ho.