Liérganes

El canvi, ja no sona el despertador, ja no tens els companys, comences a buscar una nova vida, i surt el blog, per pagar la Sra. de la neteja (això no canvia, tot s’embruta).

Tens la targeta T4 per utilitzar el transport a millor preu.

Ara els nou pensionistes,  vam amb mòbil, utilitzant Facebook,  això me va permetre conèixer els Balnearis “Relais Termal”. Em va cridar l’atenció el de  Pontevedra, en contactar-hi, me van contestar, oferint-me Lierganes, passant a concretar les dates. Es van encarregar d’omplir la sol·licitud de l’Imserso. I per fi la carta d’aprovació.

Vam sortir el dimecres a la tarda i vam dormir a Monzón. Al matin seguim ruta i dinem en el restaurant “Callejon de Belchite” d’Ayerbe. Mengem a gust i ben atesos, continuem a Noian tenim sort, i nos donen una habitació adaptada (el meu company se havia fet un tall i anava coix).

Divendres sortim direcció “El Gran Hotel Balneari a Lierganes” per arribar-hi a  dinar. Desprès de donar unes voltes, ens vam saltar la sortida 8 de l’autovia,  pugem a la habitació a deixar las maletes  ¡a dinar que hi ha gana!.

Jo volia veure el Balneari i anar a la piscina, mes tot esta organitzat. Al mati teníem visitar  al metge, molt agradable (coneixia Blanes).  Ens vam prescriure el mateix tractament i a las mateixes hores,  comencem el tractament en uns minuts. El temps de posar-nos el vestit de bany i el barnús, per fi la piscina del rei .

A  las 12:15 gym i a la 01:30  dinar. A la tarda donem una volta per Liérganes i trobem l’Ecomuseo  Fluviarium, un bon encert….  Entrem a veure els animals i la reprodució de l’ambient de la zona. Les llúdrigues menjaven en aquell moment.

Els matins ben ocupats, a la tarda fem una passejada a la Creu de Rubalcaba. La creu esta a la cantonada i sota seu l’escut nobiliari (no s’ha restaurat des de 1712, son anys).

Allí passava el Camí Real i era una demostració del patrimoni, costum molt arrelada a Cantabrià. Veiem el balco triangular únic a Cantabrià i l’escut nobiliari gran sobre la porta, dividit en 5,  els 5 cognoms. El primer te dos nens al costat, creuen que son els fills,  el gran estan canviats per dos lleons, ¿perquè?.

Al costat l’església de la Verge Blanca que la va finançar la família Rubalcaba amb la condició que estes prop del riu (per no tindre que anar a Liérganes tres Kms lluny).

Vam passar pel pont roma mes petit, el gran esta a Liérganes  amb la llegenda “de l’home peix”.¿incògnita que obre per quant vagis.

El diumenge, després del tractament, vam anar al mercadillo de productes típics i vam veure la tenda dels “Quesucos”, on un altre dia ens van portar a una degustació.

El temps va canviar, la tardor i les pluges ens van acompanyar la resta de dies.

Per la tarda vaig participar en un taller de l’horòscop Celta (dels primers pobladors peninsulars).

També una altra tarda vam pintar Mandalas.

Cinema; “El viatja de Carol” rodada alli mateix (Liernages).

Un company amb la seva guitarra ens va sorprendrà gratament amb cançons de la nostra joventut.

El divendres: ¡a menjar xocolata amb xurros!, com es costum al poble.

A la nit un tenor ens va fer un recital.

Resum:   ens tenien ben ocupats.

Cal dir que teníem escacs per fer les nostres partides, com a casa.

Jo vaig aprofitar per gaudir d’una hidratació per la pell, si ara soc mes presumida. Mes  tot s’acaba, fins quan podem tornar-hi.

Com el temps no acompanyava, vam  dinar pel camí fins arribar a Osca a dormir. L’endemà visitem la Catedral i comentem com canvia tot (ara bon tros del centre es pels vianants).

Vam dinar a Fraga amb família, i aprofitem per baixar l’oli de collita de la família..

I com sempre et deixo amb el meu somriure per la setmana