Viatjar al Parc d’Agulla

Un bon mati, quant et donen mostachons pastes típiques de Fraga, sortim cap el punt de trobada.

Arribem al Parc de l’Agulla, allí  trobem la resta del grup, esmorzem, i veig la muntanyà de Montserrat pel darrera, un enfoc diferent a l’ habitual, com sempre les coses s’han de veure per tots els costats, per tindre una visió complerta.

Comencem a caminar, per La Sèquia, es la ruta que abasteix d’aigua Manresa des del segle XIV.

Es un itinerari que fa poc en van parlar en el programa “Divendres” de TV3.  Es molt plana i bonica, el silenci em transporta a Manresa, lloc on vaig anar a treballar quant promocionava uns mantells de paper, desprès d’haver deixat Jorba Preciados de Barcelona, convertida en “Galerias Preciados”, però conservant l’ensenya “Jorba” per neguit del seu president, Pepin, en gaudir-ne  la popularitat dels magatzems Jorba. Una gran marca.  Però de això ja fa molt de temps…….

A la meitat del nostre recorregut, uns prenen un camí mes curt, nosaltres seguim fins la font, mes un company, te que torna a buscar-los perquè es van perdre.

Gracies dels pals que estrenava, per baixar a la font, perquè el camí que feia escala estava ple de fulles.  Em  van donar seguritat i no vaig necessitar ajuda  dels companys. Semblava la tardor, clar que aquest hivern ha sigut molt càlid.

Nosaltres van fer un quart de la ruta, 25Km, es una bona caminada però els mes agosarats podeu continuar.

Ens vam trobar amb resta, i vam  pujar als cotxes, per anar a Manresa.

Ja en el casc antic de Manresa, comparteixo els meus records amb els companys, recordem que allí hi havia un Jorba, clar que això es normal, perquè el grup ja te un bon bagatge de la vida laboral.

Anem a dinar a un Bar de copes, regentat per una neboda d’un del  grup, que nos va fer un  vermut, i una bona paella, amb un vi blanc molt fresc que entrava molt bé, pues tenien set perquè el temps era esplèndid, la fem petar i organitzem noves sortides que ja comentaré.

I ara ja nomes em resta  esperar els vostres comentaris, animar-vos perquè  feu la ruta, ja que es fàcil, i assequible per nens.

Com  sempre un somriure per la setmana.