Diuen que a Catalunya no es celebrar la Nit Bona, però no és cert. Es fa caga el Tió. ¿Que és? Un tronc de arbre que uns dies avanç se li donar menjar i la Nit Bona els petits li cantem una cançó, li peguen i ell caga regals. L’any passat la nostra petita ho observava embadalida, el seu germà cantava amb entusiasme, i els grans els animàvem (no recordem la vergonya que teniem quan erem petits).
La segona nit màgica és la de Fi d’any, vaig estar amb parella, mirem la lluna plena cosa que no passa sempre i desitjant coses bones. Vam començar en el Freu, fent un bon àpat pels 365 dies que quedan
El dia 5 van anar al port a rebre SS Majestats els Reis d’Orient, que arribàven a Blanes, encara que no els vam donar la carta han vingut molt carregats.
Jo he intentat personalitzar els regals dels més petits, i això m’ha posat nerviosa per saber si els hi agradaria. La més petita malalta amb grip i no va vindre, però el germà gran va valorar el treballat, les coses sempre vénen de qui no les esperes. Nosaltres, vam tindre un viatje, bombons, pintures, armilla…, en fi tot una sorpresa.
Ja s’han acabat les nits màgiques, ara tornen els reptes, el gym, per perdre els kilets de mes.
Aprendre a fer puntes de coixí, els treballs manuals m’ encanten i em tranquil·litzen, això sempre es millor que les pastilles.
I un curs de cuina, ja velleu, que teniem temes per fer-la peta, per compartir experiències tot preparant carnestoltes. Que pensaveu que les festes se acabavenn, doncs no. Tot és il·lusió, que és el que vull transmetre perquè la vida en totes les etapes, és bella.
Desitjo que us hagin portat moltes coses els Reïs, que m’ho dieu, jo no perdo l’esperança de trobar els vostres comentaris.
blandamaraviajes 
Deixa un comentari