Collserola

I aquest més anem a caminar a Collserola, aquesta vegada no ve el meu company, hi ha pujada i maca….
Hem quedat a la parada de Mundet, començem caminar, passem El Velòdrom (quins records, quan venia amb els companys de feina). El Laberint (jo vic molt a prop) i comença la pujada, jo necessito ajuda, la meva forma física no és l’apropiada. Per fi, a dalt, la vista sobre Barcelona però hi ha calitx, continuem a l’Ermita de Sant Medir. Parem per menjar l’entrepà i beure aigua.

La tradició marca el 3 de març, sortir pels carrers de Gràcia, jinets i cotxes de cavalls tirant caramels,  que te origen, en  un home que va fer una promesa a Sant Medir, per curar-se. Als veïns els va agradar i cada any es repeteix (és molt divertit) i acaben la trobada amb un dinar a l’Ermita

Vam seguir al forn Ibèric, quanta història, com a canviat la vida a través dels anys.      Saludem al pi de  Xandri, esta apuntalat perquè uns brètols el volien talla.

Per fi Sant Cugat, el Monestir, la Rosanna (punt de trobada amb els que no havien fet la caminada).

Total 12 Km, tres hores i mitja, la cadira m’agrada i l’aigua. El dinar és una bona recuperació.
Si vam parlar, com no potser d’una altra manera, del Nadal, els llums ja han donat el tret de sortida. I el grup farà la pròxima sortida cultural, no caminada,  per la Sagrada Família i un bon àpat com no podia ser per aquestes dates.
Després al nostre Blanes de sempre, en el Casino escoltant les xerrades de pintors i maquetistes (em va tocar un Boronat).
Bé us desitjo unes bones festes que feu molt bon ambient nadalenc.
Només em queda per dir-vos que us animeu a fer alguna sortida, m’agradaria compartir experiències suggerències per tractar nous temes.