Agramunt

Estàvem a Andorra,  on les comunicacions per telèfon són cares. La meva amiga que ens volia veure, però tenia feina, ens va suggerir que anéssim a la Fira del Torró d’Agramunt, jo n’ havia sentit parlar, i dit i fet.
Només a l’entrada,  el Museu del Torro. Això promet!, més era l’hora del dinar i ple de gent, ja se sap, a córrer. L’oferta era escassa i no coneixíem la vila, vam acabar al Cric,  bé, res a destacar.
Sortim, vam entrar a una tenda de torrons i la fàbrica de la xocolata, com podeu veure a les fotos, la maquinaria, haurem de tornar per veure-les funcionar…https://www.youtube.com/watch?v=texFDQAo6oc

Hi ala a la Fira!, comença’m a comprar:  que si una teràpia per la tos, espelmes naturals, neteja ulleres, etc…. que no arribem, tot ple de torrons, ens els donen a provar, que bons!! I ha comprar, que ja venen les festes, i ells (els torrons) són els protagonistes. A mi em crida l’atenció els sabors diferents, més moderns:  mojito, arròs amb llet, etc…. També hi havien embotits, tallers i tast de cava marinat en torrons,etc…. Bé ja no podiem amb les bosses, hi ala cap a Ponts.
Ponts tenia més ofertes de restaurants i ,huspedajtes cosa que no surt en el google (ni ha booking), molt estrany perquè és bon encreuament de carretes. Acabem la nit, sopem amb la meva amiga, dient que: “se nos havia acabat els quartos comprant-ho tot”, per la seva suggerència, més s’ho valia (la Fira, i els torrons també).

El restaurant, el Xalet (Ponts) fa uns bunyols de xocolata molt, molt booons
Bé, ja teniu 12 propostes per l’any que bé, per gaudir i compartir, i amplia informació practica, fent cultura i menjant bé.  Prego els vostres comentaris.