Vallvidrera

Si la crisis porta ere’s. Als 61 casi per obligació tens que opta per la jubilació això es com un viatge, perquè`canvien els teus costums, recuperes companys per fer caminades, per recuperar llocs que feia molt de temps que no veies-

Amb aquesta motivació es va crea un grup i cada mes, esmorzar, caminada i dinar ! Tot fem salut ¡.

Aquesta vegada vam anar en els ferrocarrils catalans a Vallvidrera, on esta la casa de mossèn Jacint Verdaguer, (motiu pel que vaig anar amb la meva amiga), però ara anaven a caminar direcció Sant Just Desvern.

Feia pujada i el meu company ens va deixar, jo vaig segui en el grup (sóc un afegit), m’agrada caminar.

Tot seguit vam pujar més, més (jo pensava “sort que se’n anat”) una mica de desorientació ens va fer troba una figuera !que bones estaven les figues! I vam començar a baixar !quina vista! Foto, mòbil nou, dit inclòs! Més ja tinc portada,del article.

La fem petar, com jo era d’un altre ram, o sigui infiltrada, contrast de opinions.

Total si fa o no fa 8kms, fa calor i cercàvem una cervesa és dilluns i costa troba una terrasseta més al final feina feta-

Dinen al Ateneu, bon rotllo.

Només me queda dir-nos busqueu amics i desfruiteu de les viles pròximes a Barcelona so valen, desijto els vostres comentaris